Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic Adequació d'Espais Públics al Casc Antic

Adequació d'Espais Públics al Casc Antic

 

El casc antic de Banyoles era un àmbit de circulació rodada, molt deteriorat pel temps, amb els carrers i les voreres pavimentats. El projecte delimita una àrea per als vianants que correspon a la part de la ciutat de traçat medieval.
 
El més significatiu d'aquest nucli antic és la seqüència de places i placetes que organitzen aquest àmbit; de la Plaça dels Turers, a la Plaça Major, a la Plaça dels Estudis, de la Font, del Teatre, de l'església de Santa Maria, i del Monestir; espais tots ells que deuen el seu nom a l'edifici al qual s'ofereixen com a vestíbul.
 
Les sèquies de desguàs de l'estany de Banyoles que s'utilitzaven per regar els horts estaven tapades i funcionaven com clavegueram en comptes de transportar aigua neta, tal com al seu origen.
 
El projecte planteja la recuperació dels espais públics per al passeig i alhora recuperar els canals en els seus recorreguts originals per la ciutat.
 
Les sèquies de desguàs es tornen visibles en els seus recorreguts en tot el nucli antic, quedant-se oberts o reconstruint la seva secció al carrer per on circula. Aquesta decisió és important perquè a uns espais ja de per si interessants, s'incorpora una nova qualitat visual i també pel que suposa la incorporació del so i la percepció de l'aigua.
 
Tot l'àmbit es pavimenta amb la pedra de Banyoles, el travertí, pedra calcària que s'ha format en tot el subsòl i amb la qual fossin construïts tot els edificis principals, esglésies, cases medievals, monuments.
 
Es construeixen els canals i les seves comportes de regulació i fuites plegant aquest paviment, i es recull l'aigua en una esquerda que apareix en aquest mateix pla petri.
 
La intenció és que el treball sobre el paviment esgoti les possibilitats de la pedra amb què s'ha construït la ciutat i reveli l'aigua que recorre el seu subsòl.
 
JOSEP MIÀS