Vestuaris Betsaida Vestuaris Betsaida Vestuaris Betsaida Vestuaris Betsaida Vestuaris Betsaida Vestuaris Betsaida Vestuaris Betsaida

Vestuaris Betsaida

 

El projecte es troba entre el límit d’una instal.lació esportiva i un dels últims vestigis del Sant Adrià preindustrial, la masia de Can Rigalt. El projecte ha de respondre, en situar-se al límit, a dos condicionants absolutament diferents. D'una banda, a la juvenil activitat i la topografia plana de la pista. De l'altra, a la condició topològica variable de l'antiga masia, pràcticament en desús.
 
Aquest compromís es materialitza en generar un pati d'accés al conjunt, recorregut sobre la vora dels vestidors. Un pati que articula el nou, davant de l'especificitat de la preexistència. Aquest límit és l'accés general i democràtic, mitjançant una rampa cap a la pista. L'edifici es pot envoltar també per una escala que dóna accés des del bar. Una cancel.la generada per peces de gelosia de formigó senzilles, econòmiques, pròpies de la perifèria, protegeix el pati i l'accés. 
 
L'aplicació de processos de seriació-variació sobre la selecció de peces permet resignificar aquest element voluntariosament vulgar. A nivell de la pista s’ubica el front dels vestidors. És un front continu, translúcid, i lluminós per la pista. Simplement un “paravent” de fusta i u-glass vesteix el programa. Darrere d`aquest s’intueixen els cinc vestidors, el bar i els lavabos. En la seva part posterior responen a l’estereometria de la masi fent-se específiques en la seva geometria no ortogonal.
 
La coberta dels vestidors es construeix amb un element topogràfic de grades, una addició de lloses organitzades amb el mateix vector d’usos propi de l’edifici. La grada és paral.lela a la pista en el seu front, on acumularà l’activitat i el bullici dels espectadors. A la seva part posterior uns balcons vestits amb brillant ceràmica vermella, responen a la geometria dels vestidors, provocant l’aparició d’una petita plaça elevada, un mirador sobre la masia.
 
LAGULA Arquitectes