Plaça de Les Glòries Catalanes Plaça de Les Glòries Catalanes Plaça de Les Glòries Catalanes Plaça de Les Glòries Catalanes Plaça de Les Glòries Catalanes Plaça de Les Glòries Catalanes Plaça de Les Glòries Catalanes Plaça de Les Glòries Catalanes Plaça de Les Glòries Catalanes Plaça de Les Glòries Catalanes Plaça de Les Glòries Catalanes Plaça de Les Glòries Catalanes Plaça de Les Glòries Catalanes

Plaça de Les Glòries Catalanes

 

La història recent de la plaça comença amb la redacció i aprovació, a finals del 1989, del Pla Especial d’Ordenació del Sector Nord/Glòries, el qual projectava l’obertura del tram sud de l’avinguda Meridiana, tot donant continuïtat als carrers de la trama i proposant l’emplaçament dels grans equipaments culturals de la ciutat —L’Auditori, el Teatre Nacional de Catalunya, l’Arxiu de la Corona d’Aragó— alhora que donava el suport urbanístic que adaptava les determinacions del Pla General del 1976 a les actuacions infraestructurals que finalment farien possible la construcció de la plaça.
 
En aquell moment la plaça era un caòtic nus viari que enllaçava les avingudes Diagonal, Gran Via i Meridiana amb les autopistes A-17 i A-19. La caòtica estructura suport dels viaductes que resolien l’enllaç havia perdut tota senyal d’urbanitat i tampoc no reconeixia la centralitat de la plaça.
 
La solució arquitectònica de la plaça utilitza el trànsit com a material de projecte. La viabilitat, la geometria dels traçats viaris i els automòbils fixen l’escala i les dimensions de la proposta.  
 
ARRIOLA-FIOL Arquitectes