Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París Reforma de Pis al Carrer París

Reforma de Pis al Carrer París

L'habitatge mostrava inicialment una disposició d'habitacions encadenades, unides entre si mitjançant portes de dues fulles. Aquestes habitacions comunicants estaven relacionades amb un corredor annex que desdoblava el recorregut de la casa, evitant així el pas del servei a través de les estades i relacionant d'una manera més eficaç la cuina, el safareig, el rebost i el lavabo de cortesia.


Aquesta organització d'estades enllaçades proporcionava a l'usuari la possibilitat de readaptar l'habitatge a diferents requeriments d'ús amb gran economia de mitjans. El pas generós que obtenim de la porta doble, equiparable al d'una divisòria mòbil, permet enllaçar programàticament les peces, podent multiplicar la dimensió d'una estada mantenint algunes portes obertes, o fins i tot arribar a una situació de permeabilitat absoluta quan la totalitat de portes estan obertes. Per contra, tancant les portes amb clau, i gràcies a que totes les estances tenen més d'un accés, es poden aconseguir diferents nivells de compartimentació segons els requisits d'ús, nombre d'habitants, etc.


A causa doncs a la flexibilitat que proporciona aquest esquema, es va optar per mantenir-lo. Aquesta organització també encaixava amb la indeterminació de les necessitats dels futurs usuaris. Únicament es va decidir canviar de posició les estades especialitzades: cuina i lavabo. La cuina es va situar en l'accés a l'habitatge, acabant així amb el hall, la grandària era insuficient per entendre com una habitació més d'ús intercanviable.


El nou lavabo va ser l'encarregat d'acabar amb l'antic passadís de servei, apropiant-se d'ell, per aconseguir així un augment de la dimensió que facilités entendre com una gran habitació de neteja, on s'agruparan els dos banys complets que acompanyaran a dues hipotètiques habitacions, i el de cortesia, podent-se barrejar o independitzar a voluntat de l'usuari.

 

Es va insistir en la desaparició del corredor de servei mitjançant el gir d'un envà existent que va propiciar l'aparició de zones d'ambigüitat programàtica, a punt per ser definides per l'usuari, i que va millorar la permeabilitat visual, potenciant diagonals que trenquen amb l'ortogonalitat de la planta. Al mateix temps el gir d'aquest pla de mirall desmaterialitza la compartimentació del lavabo i llança imatges d'aquesta estança a les contigües.

 

Més enllà de la igualtat de grandària de les estances, la porta va ser l'eina a partir de la qual es va pretendre manifestar l'adaptabilitat de l'habitatge. No s'han usat portes d'una fulla, doncs conviden a ser tancades. Per contra, s'han mantingut o desplaçat les de dues fulles i s'han introduït noves tipologies: corredisses d'una fulla, corredisses de fulles practicables, portes en ventall, etc. Gairebé de forma aleatòria, jugant amb la relació de mida entre la porta i l'envà per confondre un element amb un altre, i per emfatitzar que cada habitació manté una relació propera amb la contigua

 

ARQUITECTURA-G