Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs) Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs)

Espais Lliures Sant Cugat (Parc Central, Rambla del Celler i Sistema de Parcs)

Parc Central

 

En els últims deu anys Sant Cugat del Vallès ha vist incrementada la seva població a partir de tres sectors originàriament rurals.

 

El parc que presentem ocupa un d'aquests tres sectors, l'anomenat Sant Domènec-Colomer. Es tracta d'una franja estreta i llarga que s’estén des de el centre  de la població fins un dels turons propers, essent recorreguda longitudinalment per un torrent.

 

L'ordenació urbanística centra la seva atenció en dos temes principals: la concentració de la zona verda en una franja central que protegeix al torrent i l'adaptació del traçat viari i l'edificació a la morfologia del lloc.

 

En base a aquesta , el projecte del parc té en compte la topografia de petita vall sobre la qual s'assenta , el seu caràcter agrícola i la forta pressió social que la seva immersió urbana comporta.

 

La vialitat principal, que és paral·lela al parc, es dissenya segons dues traces diferents: una rectilínia, que proposa un ordre geomètric clar i l'altre sinusoide, adaptant-se als traçats existents.

 

La traça curvilínia  es desglossa en una secció esglaonada que, mantenint una acera mínima permet adossar un passeig-moll a mitja alçada entre parc i carrer. Aquest passeig, que va donant accessos puntuals al parc és l'alternativa més urbana del projecte convertint-se en un mirador sobre el parc i sobre la ciutat.

 

A l'interior es restitueix el traçat del torrent, que s'acompanya d'un camí sensiblement paral·lel a ell permetent recórrer tot el sector longitudinalment. Un sistema de camins transversals, seguint la parcel·lació agrícola , completa la connexió amb els límits perimetrals.

 

La vegetació evoca els ecosistemes propis de la zona: alineació de fulla caduca sobre el torrent i el camí longitudinal, de fulla perenne sobre els camins transversals, petits boscos de fulla perenne en la demarcació dels camps i diversos tipus de gramínies als camps.

 

Rambla del Celler i Sistema de Parcs

 

El sistema de parcs de Sant Cugat és el resultat del desenvolupament d’una sèrie de plans parcials a l’entorn del Monestir, realitzats durant els últims anys a partir d’una idea comú: el projecte dels espais lliures com a gènesis de la forma de ciutat. Aquesta idea ens ha permès adaptar-nos a situacions diverses, a planejaments contradictoris ja aprovats, o a la disgregació en infinitat de formes d’execució amb promotors i pressupostos molt canviants. El projecte del sistema de parcs ja tingut com a objectiu principals el tractament global de tots els espais lliures de les diverses urbanitzacions i la preservació de la memòria del lloc. A través de la discussió dels diferents projectes d’urbanització i del establiment d’uns criteris homogenis s’ha pretès superar la individualitat de cada encàrrec per obtenir un argument que només amb vegetació i paviments es convertís, aparentment, en quelcom previ a la construcció de ciutat.

 

La definició de les quadrícules de pollancres, que es pressuposen generadores del traçat dels carrers, i el pla de gespa que entapissa per igual tant els parcs com els parterres lineals o les places, pretenen crear una imatge unitària de tot el sector. Aquest unitat es reforça amb la voluntat d’obtenir la continuïtat per els vianants i les bicicletes al llarg de tot el sistema de parcs.

 

El Parc de la Riera és l’últim peça d’aquest sistema de parcs, i permet la connexió física i visual amb el paratge natural de Torre Negra i amb la serra de Collserola. El Parc de la Riera es projecta a partir dels mateixos arguments aprofitant-se de les pollancredes existents i de la presència de la riera oberta.

 

La modificació de la topografia a les vores de la riera dóna lloc a una sèrie de basses de laminació que permet reduir la velocitat de l’aigua i que possibiliten el creixement d’espècies pròpies de ribera. Una sèrie de ponts permeten comunicar ambdós costats de la riera possibilitant la contemplació d’aquest paisatge propi del nostre país.

 

BATLLE i ROIG ARQUITECTES