Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça Carrer Plaça

Carrer Plaça

El Turó de la Rovira s’inclou dins els darrers contraforts de la Serralada Litoral abans del canvi de pendent que conforma el Pla de Barcelona, formant part litològicament del massís de Collserola i representant-ne el seu darrer contrafort abans de la plana de la ciutat. Aquesta formació geològica comprèn un seguit de turons d’alçades compreses entre els 180 i els 260 metres sobre el nivell del mar que emergeixen del teixit urbà i en constitueixen un dels seus més amples i extraordinaris miradors.

 

El cim on s’ubica el projecte ha viscut diverses etapes d’urbanització que comencen a principis del s.XX amb la construcció de diverses cases d’estiueig de famílies benestants de Barcelona. Durant la guerra civil i degut a la seva situació estratègica sobre la ciutat s’hi construeixen les bateries antiaèries i les instal·lacions militars corresponents. Acabada la guerra la ciutat ha de fer front a una forta onada d’immigració que afavoreix l’aparició d’un assentament basat en l’auto-construcció i el barraquisme. No és fins el 2010 que es recupera l’espai del cim per al seu ús col·lectiu amb una intervenció que fa visible la densa història del lloc incloent tots els seus estrats.

 

Actualment la ciutat de Barcelona està treballant per reincorporar l’àrea del turó de la Rovira a la trama urbana imaginant nous itineraris que el recorrin i l’uneixin peatonalment a algunes de les fites urbanes més significades de la urbs com el Parc Güell, l’Hospital de Sant Pau o la Sagrada Família. Aquesta operació requereix d’una intervenció per millorar els accessos que condueixen al mirador de les antigues bateries travessant el petit nucli habitat de Marià Lavèrnia.

 

El projecte es proposa operar bàsicament mitjançant la modificació de la topografia. Es contempla al mateix temps la necessària condició d’accés rodat, i per tant de trànsit a través d’una rampa, i la voluntat de disposar de petites zones de repòs generadores de noves activitats a l’aire lliure, plans horitzontals successius que permetin l’apropiació oberta de l’espai públic per part de les persones. Aquestes placetes d’estada s’esglaonen al llarg del carrer existent cercant preservar i emfatitzar el caràcter domèstic que és i ha estat part intrínseca de la història del lloc.

 

BOSCH.CAPDEFERRO ARQUITECTURA