Parc del Nus de la Trinitat Parc del Nus de la Trinitat Parc del Nus de la Trinitat Parc del Nus de la Trinitat Parc del Nus de la Trinitat Parc del Nus de la Trinitat Parc del Nus de la Trinitat

Parc del Nus de la Trinitat

El intercanviador de la Trinitat és una infraestructura viària complexa situada al nord-est de Barcelona, en un antic meandre del riu Besòs, al costat del barri de la Trinitat.  En ell coincideixen la Ronda de Dalt, la Ronda Litoral i tres autopistes: la C-58, la C-33 y la B-20. Es també confrontant amb el Passeig de Santa Coloma i amb el barri de la Trinitat situat aproximadament dotze metres per sobre de la llera del meandre. La complexitat del traçat viari dóna lloc a una superposició d’estructures, passos a diferents nivells i túnels de fins a quinze metres de desnivell entre elles en alguns punts.

 

L’objectiu bàsic era ordenar, urbanitzar i dotar de contingut públic, els espais lliures resultants de la construcció del intercanviador, així como relacionar aquests amb el nucli consolidat del barri de la Trinitat, amb els barris  adjacents (Santa Coloma de Gramanet, Sant Andreu del Palomar, La Sagrera etc.) a través del Passeig de Santa Coloma i amb la resta de la ciutat, per mitjà d’una estació del Metro de nova creació.

 

La nostra feina es va basar en una consideració general sobre l’entorn que va permetre entendre el tractament del nus i dels enllaços amb la autopista, no com una suma de solucions diverses, sinó des de l’òptica d’una única unitat de projecte, on la vegetació, la hidràulica, la topografia, equipaments i espais públics es governen des d’una única idea de traçat.

 

De tots els espais lliures resultants del traçat del intercanviador, sense cap mena de dubte el més gran i interès era el cercle central. D’uns 300 metros de diàmetre, limitat en el seu costat sud per el traçat del tren, el Parc de la Trinitat es situa pràcticament a la cota natural del meandre.

 

El projecte assumeix com a objectiu propi facilitar els accessos a l’interior del parc des del barri, per mitjà d’una plaça d’accés, des de l’entorn, mitjançant una connexió per sota les infraestructures amb el passeig de Santa Coloma i des de l’àrea metropolitana, per mitjà de la inserció en el seu interior d’una estació de Metro que al mateix temps connecta amb sistemes mecànics els diferents nivells topogràfics. Buscant de la mateixa manera; disminuir el impacte tant visual como acústic dels nous vials sobre el barri i sobre el propi parc, així com, complir un extens programa d’equipaments i serveis dotadors reclamats per els veïns.

 

La geometria del intercanviador es converteix en el instrument de traçat del projecte a partir del qual es desenvolupen tots els àmbits del programa: aparcament, equipaments esportius, passeig, amfiteatre, estanc, camins i arbredes.

 

Les espècies utilitzades a les plantacions són les característiques del paisatge agrari a l’entorn més immediat: barreres de xiprers a l’Empordà, deveses de pollancres i plàtans de Girona, trames d’oliveres a Tarragona o fruiters muntats sobre estructures metàl·liques de Lleida. L’ús de la vegetació com a mitjà per modificar la escala del lloc es reforça mitjançant una topografia centrada en un únic efecte formal: un turó amb forma de casc esfèric que puja des de la cota més baixa del terreny fins gairebé arribar a l’altura de les autopistes. Les alineacions vegetals que segueixen el marge del riu entren al parc i remunten el turó, accentuant la seva topografia.

 

BATLLE i ROIG ARQUITECTES