Nou Mercat de la Barceloneta Nou Mercat de la Barceloneta Nou Mercat de la Barceloneta Nou Mercat de la Barceloneta Nou Mercat de la Barceloneta Nou Mercat de la Barceloneta Nou Mercat de la Barceloneta Nou Mercat de la Barceloneta Nou Mercat de la Barceloneta Nou Mercat de la Barceloneta

Nou Mercat de la Barceloneta

 

Essent encara estudiant a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, la Barceloneta formava part de les nostres discusions.
Restaurants a peu de platja que més tard van desaparèixer... carrers estrets, pisos petits, roba estesa als balcons, les comerços, els tallers... i la seva gent, que parlava, i segueix parlant, ràpid i alt.
 
El projecte va suposar una oportunitat per tornar al barri d'una manera interessada; es tractaca ja no d'una visita lúdica, de un descobrir la seva gent, els seus bars, el seu aroma... sino més aviat d'una comprovació del lloc amb l'afany d'identificar allò que ens permetés revelar les seves qualitats i poder-lo descriure d'una manera precisa arrel d'un projecte.
 
Un intent, en definitiva, de voler explicar una relitat, d'oferir un nou i més complet sentit a un projecte d'arquitectura, més enllà de resoldre un programa, un encàrrec.
 
Ja durant el concurs pel mercat vam fer un collage amb uns peixos fantàstics de César Manrique, uns dibuixos per a nens que podien contenir i explicar l'alegria d'aquesta gent, la seva vivacitat, la seva energia, la seva il·lusió tot i les dificultats que els sovintejaven.
 
 
En realitat el mercat sempre ha estat un element de cohesió social del barri, un referent, de vegades gairebé secret i només visible per als seus habitants.
Aquesta condició de densitat que té el mercat en relació a la ciutat havia de ser una condició del projecte, de manera que l'edifici i el seu entorn més unmediat realment esdevinguèssin punt de referència clar en aquesta petit part de la ciutat de Barcelona.
 
És sorprenent veure ara les fotos que vam fer del mercat durant la construcció, quan les peces, els ossos, d'aquest enorme animal, s'anaven transportant pels carrers fins al seu lloc definitiu.
Aquest animal que ara està presoner en la trama urbana militar, del barri, sense possibilitat d'escapar.
 
 
Crec que és bonic pensar en el record dels mateixos carrers per a cada un d'aquests trossos transportats, cada veí, testimoni per igual de l'edifici, o almenys d'algun fragment del mercat.
I sorprèn fins i tot ara, en recórrer novament a la memòria aquesta construcció que hem compartit amb els veïns, amb els treballadors ... la construcció final feta per peces, per petits trossos d'una realitat més gran; l'acoblament d'aquestes peces, d'aquests fragments, tallades en taller prèviament, per fer possible el seu transport, i la seva entrada pels estrets carrers fins que arribi espai destinat al mercat.
 
El mercat vol formar part del barri, de la secap a les places anterior i posterior - antigament no existia la plaça- i les mateixes naus que el formen es creuaven en el sentit longitudinal d'aquestes.
Les noves figures metàl·liques construeixen els nous espais del mercat, que no toquen el terra, sinó que pengen de l'antiga estructura, no d'una forma real, ja que les dues estructures, l'existent i la nova, mai creuen diagrames d'esforços, sinó que ho fan en un fals equilibri.
 
L'edifici presoner, domesticat, es retorça en aquest espai, es reconstrueix amb certa violència, i adquireix una realitat que està entre la memòria del seu antic ser i la nova ambició. Es desplega, es replega, i va oferint els nous espais per descobrir.
 
Crec que hem aconseguit que el mercat pertanyi novament al barri amb naturalitat; des de l'interior del mercat les mateixes finestres dels veïns se superposen al nostre tancament i formen part d'aquest, i al revés. És un mercat que es pot entendre com a prolongació de la ciutat, del barri, de les botigues, dels bars, amb una continuïtat quotidiana. I pot ser creuat com creues un pas de vianants, gairebé sense mirar a banda i banda. Sales, restaurants, botigues, espais de i per al barri en definitiva ... un sentiment de pertànyer necessàriament a un lloc, d'identificar-s'hi, i de participar de la seva energia.
 
Desitjo que l'edifici, més enllà de ser el mercat del barri, formi part amb la seva desimboltura, amb la seva visceralitat del caràcter d'aquest barri tan especial de Barcelona,i que criden l'Òstia, per alguna raó.
 
JOSEP MIÀS