Restaurant Neichel Restaurant Neichel Restaurant Neichel Restaurant Neichel Restaurant Neichel Restaurant Neichel Restaurant Neichel Restaurant Neichel Restaurant Neichel

Restaurant Neichel

Quan un entra al Neichel, no es pren consciencia aïllada de la decoració, la llum o l’amortiguació del so: es rep la impressió d’un tot que respira benestar i auguri de bona taula. Res no és estridència ni brusquedat.

 

Harmonia de grisos i ocres, de grisos quasi blancs i d’ocres a punts vermells. Ni pocs ni molts mobles, distancies ni molt petites, ni “Grand Luxe” ni ascetisme.

 

Es traspassa l’àmbit d’entrada, amb el bar pintat per Maria Girona. Ja a taula tot seguirà en concordança. La llum tènue que entra pel petit jardí que s’obre davant del restaurant, queda matisada pels gruixuts murs folrats de fusta. A l’altre cantó, discorre l’activitat del servei, l'entrega i sortida dels plats de la cuina. És el necessari camí de l’activitat gastronòmica.

 

Quan les llums del dia s’apaguen, durant el servei nocturn, el restaurant sembla il·luminar-se quasi per màgia. Pràcticament no es veuen punts de llum que no siguin els que presideixen cada un dels mobles-offices que separen el menjador del corredor de servei.

 

Les cuines són el contrapunt de tant silenci i perfecció. Allí hi bull una frenètica activitat,  és el motor de tot gran establiment.

 

El restaurant Neichel va merèixer el premi FAD d’interiorisme al 1981.

 

ESPINET-UBACH Arquitectes